Elogi de la moderació
Acaba de dir el
senyor presidente, don Mariano Rajoy Brey, que espera que a Catalunya s’acabe
imposant el seny. I ell entén per seny que tot continue com està. Que els
espanyols puguen seguir fent acudits de catalans gasius, imitant l’accent
català en parlar castellà com a sinònim de ridícul, abocant impúnement foc i
flama des de periòdics, radios i televisions i que ningú els diga res. Perquè
això és la moderació. Que puguen seguir expoliant al Principat, al País
Valencià o a les Illes any rere any i que no passe res. Això també és assenyat.
Que les infraestructures bàsiques estiguen segles per fer (encara tenim ancho
ibérico, de cuatro pies castellanos per a les vies del tren), això també deu
ser assenyat i moderat.
I demanar el contrari
és extremisme, impossible, insolidari i ves a saber quantes coses més.
És precís que
sapiguem, catalans, valencians i mallorquins, que el castellà, que ells
anomenen espanyol, és la llengua que té més futur del món, com ja digué el
padre Astete, “porque el francés y el inglés, están tan gastados que no lo
podrán sustituir”. Assenyat és, mentre es financen sense cap mena de vergonya
ruïnosos projectes de submarins que s’enfonsen, retallar les pensions dels
jubilats, les prestacions sanitàries, les beques de tota mena, les despeses per
als dependents, i el que vindrà.
Assenyat és
disposar d’una gran xarxa d’ambaixades massa grans en les què no s’aclareix res
i que costen el que no es té. O tindre un ambaixador al Regne Unit que ni tan
sols parla anglés. Assenyat és gastar-se una fortuna promocionant una
candidatura per al Madrid olímpic 2020 que pergué fins i tot davant d’Estambul.
I on anaren quasi dos-cents convidats. Assenyat és també el paperàs de la
insigne alcaldessa, del “relaxing cup of café con leche”, o de la vaga
d’escombraries, o de l’Spa mentre hi havia tres mortes en el desastre del
Madrid Arena.
Per a don
Mariano, tot això és assenyat. Com ho va ser enviar a la legión a fer maniobres
pels carrers de Barcelona, o amenaçar amb que sense Espanya Catalunya no pot
sobreviure ni un sol segon. Assenyat és provocar al Regne Unit a través de
Gibraltar; i ho és més encara amagar les conseqüències quan arriben. Assenyat
és gastar-se el que no es té en trams i trams d’AVE que de vegades ni es poden
posar en marxa o que s’han de subvencionar sense límit, fins arribar a un
bitllet Barcelona Oviedo per trenta euros quan un bitllet de rodalies Castelló
València en costa sis.
Assenyat és
mantindre les xarxes de rodalies en males condicions per tal que ho hi haja
alternativa real al vehicle privat.
Assenyat és
declarar ara que s’han perdut 36000 milions d’euros dels deixats als bancs però
que aquests ja poden declarar beneficis. Assenyat és tindre a tota mena de
responsables polítics, de qualsevol nivell, involucrats en casos de corrupció.
En qualsevol ciutat, comunitat, diputació, o en el govern central.
Fins i tot, es
veu que és molt assenyat que la família real també semble estar fins al
capdamunt de negocis tèrbols. Això es veu que és extremadament assenyat.
També deu ser
assenyat tindre sis milions d’aturats, fer propaganda a l’estranger que ací ara
tenim uns sous competitius fins i tot amb la Xina i seguir tan tranquils afirmant que la
economia ja està millorant.
I, finalment,
deixeu-m’ho dir que soc del nord del País Valencià, assenyat és tindre un
aeroport buit que, a més, no és apte per tal que els avions que podrien vindre,
maniobraren.
Si, don Mariano.
Tot això és assenyat.
I els que gosen
dir que tot això, o al menys una part d’això no és assenyat, o fins i tot que
això no es pot suportar més, són uns extremistes.
Perquè al
capdavall, la Raó,
la única raó, la tenen vostés. Tant és que tot el món els gire l’esquena. Ja
tornaran. Com ho han fet tots els països que s’han independitzat del Reyno de España.
Doncs mire, don
Mariano. No. Tot això no és assenyat. És impossible de mantindre. Per això els
catalans estan com estan. I els mallorquins. I els valencians es veu que ja
comencem. Perquè només ens falta que ens expliquen, a nosaltres, que és assenyat
i què no ho és. I que, a més a més, els qui ens ho expliquen siguen vostés.
Josep Usó
