Avui
el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, el mateix que té a
gairebé tots els diputats substituïts per implicació en delictes de tota
mena, ha tombat les esmenes
a la totalitat presentades per l'oposició a la Llei de Senyes
d'Identitat. L'argument bàsic de l'oposició és que el PP ha obviat els
informes del Consell Jurídic Consultiu que afirmen que la Llei no és
necessària. Que vol dir que no fa falta.
Però a
ells els en fa, de falta. I molta. Pensem que encara cueja el paperàs de
l'encara alcaldessa de València. Jo no entenc perquè encara ningú l'ha
obligada a dimitir després d'un ridícul còsmic seguit d'una intervenció
per disculpar-se que acaba amb aquella riallada esgarrifosa afirmant que
al menys tindrà “la paternidá o la maternidá” d'alguna paraula nova.
I
encara més. Estan a noranta dies d'unes eleccions que prometen
escombrar-los fins on ells mai haurien pensat que anirien. Al carrer. I
molts d'ells, sense la protecció i l'empar que es fan els uns als
altres, poden acabar fins i tot a la presó.
De
manera que per a ells, aquesta llei nyap és molt necessària. Vital,
diria jo. Perquè si aconseguiren que els valencians ens posarem a
discutir si a la paella es pot posar o no carxofa, i si se li'n posa i
se li diu paella això ja no és valencià genuí, aleshores, igual es
deixàvem anar-se'n sense demanar-los comptes per totes les malifetes,
robatoris i atracaments sense escrúpols que ens han fet patir i que
encara suportem.
I si, de passada, aconseguiren
que ens tornarem a engrescar en una picabaralla amb els catalans per
qualsevol cosa, ja bavejarien de gust.
Però ara el
seu problema és un altre. Tenim millor accés que mai a la informació.
Els seus mitjans de propaganda de sempre ja no els mira gairebé ningú.
Fins i tot Canal9, quan la van tancar per fer contents als ideòlegs (per
anomenar-los d'alguna manera, perquè de burros en són i prou) de la
FAES, se'ls ha girat en contra. Les persones d'una edat, s'han quedat
sense l'Alqueria Blanca. I ara, allà on va el President, el reben amb
crits i li diuen “moniato”. I la seva vàlua es tanta, que ni els
mandarins del seu propi partit el volen com a candidat. De l'alcaldessa
del cap i Casal no en parlaré. Avui, no. Però és que se n'ha hagut
d'anar Cotino, a plantar caquis, diu, després d'haver tractat de comprar
el silenci de les famílies de les víctimes del metro. I Blasco, que la
darrera que feu fou robar els diners dels pobres per comprar-se pisos i
locals al centre de València. Uns pisos que, gràcies als seus, han
baixat de preu segur. I a la cúpula de Camps (“el cureta” que li deia el
Bigotes) li demanen trenta anys de presó. I només per començar. I Fabra
(Carlos) tancat a la presó. I seguiria i no acabaria.
I
els valencians amb una taxa d'atur brutal. I amb una Sanitat mutilada. I
amb una Educació que fa pena, excepte per subvencionar escoles
concertades, privades i demés. I amb una Dependència que ni està ni se
l'espera. I amb les mateixes infraestructures que teníem fa deu anys
(útils, vull dir. D'acudit en tenim per donar i vendre. Fins i tot tenim
uns estudis cinematogràfics aturats).
Però ara
resulta que els ha arribat el temps electoral i veuen que se'n van. I
que a les falles, només hi ha un ninot indultat. La resta van al foc. I
es veu que aquesta imatge, juntament amb la brama que ja veuen de la
gent que està, que estem, molt indignats (al meu poble diuen “com el tio
de la veta”), els espanta. I han de fer alguna cosa. I corren. Corren
cap endavant a tota màquina. Tan com poden.
A mi
em recorden aquells personatges de “La gran evasió”. Són dos oficials
anglesos que s'han escapat d'un camp nazi i que són descoberts en pujar
al tren a una estació. Aleshores fugen pel mig de l'andana atapeïda de
gent. Al seu darrere, l'oficial alemany crida “tothom a terra”. I ells,
desesperats, continuen corrent sense adonar-se'n que ja corren sols. Que
tota la gent s'ha estirat al terra de l'andana. L'espectador ja veu que
estan perduts, abans que els abaten. Però, si fóreu vosaltres, no
seguiríeu corrent? Doncs això fa ara el PPCV (que amb aquestes sigles
sembla una antiga república soviètica).
Per
aquesta raó volen que, per Llei s'afirme que el valencià és una llengua
diferent de totes. Però tots sabem que cap d'ells la parla ni li
importa.
I volen que la bandera siga única al món.
I que l'himne de l'Exposició compost pel mestre Serrano siga l'únic
himne que puguem escoltar els valencians (I el faller, també. Però només
al març).
Segurament, la nova Llei no inclourà
com a signe d'identitat el tindre més parlamentaris que enlloc del món
imputats per delictes econòmics. Veieu? Això estarà bé. Fins i tot ells,
que no saben fer la O amb un canut, faran una cosa ben feta. Allò dels
diputats delinqüents no serà cosa dels valencians. Només ho serà
d'aquells que semblen una república soviètica, d'aquelles que ja han
desaparegut. (Per exemple, Uzbekistan era YCCP). I allà també en donaven
amb un sifó, amb les senyes d'identitat. La falç i el martell estaven a
tot arreu.
