dissabte, 17 de desembre de 2011

LA MUIXERANGA.

La Muixeranga del Poema a Joan Baptista Basset i Ramos

Lletra : Josep Usó i Manyanós.

Música: Vicenç Salvador Torres Guerola.

               

Xiquet:                                   Nosaltres, vosaltres,
                                               que sou   com la mar.   
                                               Vosaltres, nosaltres,
                                               terral dolç, no llevant.

 Música:                                                                                                                                  minut 0’22


Dones:                                   Olot, Lluc, Ontinyent                                                              minut 1’17
                                               es mantindran.
                                               Les quatre barres
                                               solcaran mars blaus
                                               amb honor.
                                               Invasors
                                               sempre han vingut
                                               de l’erm,
                                               del nord
                                               o la mar.
                                               Els vencerem
                                               amb la falç.

Música:                                                                                                                                   minut 1’38

Homes:                                  Pirates, ber(e)bers i romans                                                   minut 2’17
                                               vingueren per creuar i  anar
                                               contra gent d’ací
                                               els francs del Nord
                                               cartaginesos, grecs, fenicis són.

                                               Homes i dones treballem.
                                               En pau pels fills i  camps guardar.
                                               Sempre hi ha qui
                                               ens vol molt mal.
                                               Vila-real, Quart, Xàtiva cremats.

                                              
                                               Tresors: la parla,
                                               l’escriptura,
                                               la cançó.
                                               Ningú podrà
                                               treure’ns dret de llei,
                                               raonar, pensar
                                               Cridem valents,
                                               parlem
                                               ben fort,
                                               ben alt.

                                              
                                              
                                               Cultura nostra
                                               ens uneix i agermana
                                               Ningú podrà
                                               Sotmetre’ns al seu
                                               dictat penós.
                                               Amb males arts
                                               ho estan provant.


Dones:                                    Elx, Montserrat, fiteres són                                                      minut 3’35
                                               Morella, Otos, Alaró.
                                               Formentera, Vic germans
                                               d’Alcoi.
                                               Dels opressors enveja són.

                                               I  la constància
                                               resistir ens ha permés
                                               Ningú podrà
                                               Sègles, anys, fins
                                                l’infinit serem
                                               És l’esperit d’Algemesí.

Dones i homes:                       Tresors la parla,
                                               l’escriptura,
                                               la cançó.
                                               Ningú podrà
                                               treure’ns dret
                                               de llei
                                               raonar, pensar
                                               Cridem valents
                                               ben fort,
                                               ben alt.

Dones:                                   Terra aspra i dura,                                                                      minut 4’33
                                               l’estimem tant...
                                               Erma i fèrtil
                                               vora mar.
                                               Vell i dolç país
                                               llarg i petit
                                               il·luminat
                                               pel blau del cel.

Dones i homes:                      Germans, germanes                                                                minut 4’53
                                               cridarem junts
                                               rauxa,  joia!
                                               Nostre sentir.
                                               Mai deixar que el mal
                                               vingut de lluny
                                               ofegue nostra llibertat.


Música:                                                                                                                                   minut 5’10

Dones i homes:                     Coets, fogueres són identitat                                             minut 5’22
                                               Muixeranga marxa triomfal
                                               Llotges, cànem vi
                                               riquesa són
                                               perquè nosaltres
                                               subsistim.

Dones:                                
                                               Hereus de tots.
                                               Som d’un país
                                               eixut i tendre
                                               Plorem, riem.
                                               Som poble rebel
                                               amant de pau,
                                               amb viatger
                                               que està de pas. 

                                               Fills barretjats
                                               Som d’un país
                                               polit, feréstec.
                                               Cantem, plorem.
                                               Som poble fidel
                                               Si vens de pas
                                               El nostre cel
                                               no oblidaràs.

                                               Mai no serem anihilats
                                               nostra parla és
                                               qui ens uneix, germans.
                                               Monts, mar, cel  i  sol
                                               som com un clan
                                               de Perpinyà
                                               fins Guardamar.

                                               Germans, germanes
                                               cridarem junts
                                               rauxa i  joia !
                                               Nostre sentir
                                               Mai deixar que el mal
                                               vingut de lluny
                                               ofegue
                                               nostra llibertat.
                                              
                                               Mai no serem anorreats
                                               nostra parla és
                                               qui ens uneix, germans.
                                               Monts, mar, cel i sol
                                               família tots
                                               Serra Mariola i
                                               Es Vedrà.

                                               Hereus de tots.
                                               Som d’un país
                                               eixut i tendre
                                               Plorem, riem.
                                               Som poble rebel
                                               amant de pau,
                                               amb viatger
                                               que està de pas.



                                               Germans, germanes
                                               cridarem junts
                                               rauxa i joia !
                                               Nostre sentir.
                                               Mai deixar que el mal
                                               vingut de lluny
                                               ofegue
                                               nostra llibertat.