dissabte, 2 de febrer del 2013

Estic sorprés. I escandalitzat. Però sobre tot, indignat.
I em direu,
Per què?
Està clar. Perquè com tothom, a tot el món, he vist la presumpta comptabilitat B del PP. I em sembla molt fort. Perquè, a diferència de molta gent que em diu que això no pot ser cert perquè és "massa cutre", jo pense que és perfecte. Si és, és una comptabilitat B, secreta. I està feta a mà per ell, sense cap possibilitat que ningú intercepte cap missatge de correu electrònic. O que et rebenten l'ordinador. No. És un llibre de comptabilitat clàssic i escrit a mà. I, el més excepcional de tot, és que la Vice-presidenta del partit, va i diu que la línia on Pio García Escudero reconeix que tornava uns diners al partit que li havien avançat per refer una vivenda afectada per un atemptat, just aquesta és certa. I vol contra atacar dient que això es normal. Segurament. Però allò excepcional és que el Bàrcenas, inserte aquesta línia EN MIG DE TOTES LES ALTRES I QUE LI QUADREN ELS COMPTES. Cóm ens hem de creure que tot és mentida? ha de ser veritat, perquè l'anotació està a la llibreta correcta.
Hui, hem assistit al desmentiment de don Mariano Rajoy, sense preguntes, sense periodistes que el miren a la cara i sense millorar la seua oratòria. Ja vorem el dilluns que li diu a Frau Merkel. I als periodistes d'allà. Espere que passe del "mi no comprender".
Tot plegat, em sembla un escàndol majúscul. També perquè ara, el senyor Rubalcaba diu que això ells no ho haurien fet mai. Com si fora de fiar, l'altre partit.
En paralel, l'ex - duc de Palma cada vegada ho té més cru, però sembla que ha tingut la mala sort de recalar a una família on ningú s'asssabenta de res.
Per si de cas, jutges i fiscals van amb peus de plom, no fora cosa.
I mentre, l'atur al 26% i la gent regirant els contenidors de la brossa moltes vegades cada dia. I els menjadors socials i de beneficència, desbordats.
Tot això, i més, és el que m'escandalitza. Com les notícies publicades al BOE segons les quals, mentre ací s'enfonsa tot, es gasten milions d'euros en decorar ambaixades, en fer-ne de noves o en cuberteríes amb les armes. És allò del "no tenemos para pan y compramos abanicos".
Però ara, després de tot el que he dit, vos preguntareu:
Per què estàs indignat?
És molt senzill. El que sembla és que aln nostres dirigents s'han venut a empresaris i persones interessades en ves a saber què. Però és escandalós que s'hagen venut per quatre xavos. Disculpeu, però 30000 € com a molt, quan després hi ha empreses que s'apropiaran de l'immens negoci de la sanitat, de l'educació, de la producció i distribució d'energia elèctrica o d'aigua potable, és de vergonya. Amb això, d'ací a tres setmanes, hauran de demanar més diners per arribar a final de mes. Al menys, s'haguessin venut per milions. Però no. Sembla que no són "vendepatrias". Són "regalapatrias".

dilluns, 17 de desembre del 2012

Una miqueta sorprés.

He assistit, entre sorprés i esperançat, a la sentència que deixava sense validesa l'autoritat del Govern de la Generalitat Valenciana per impedir les emissions de TV3 al País Valencià. Després, he escoltat als uns i als altres i continue expectant.
El que més m'ha cridat l'atenció, però, han sigut les declaracions del nostre president, l'Honorable Alberto Fabra, afirmant que TV3 es podrà tornar a vore si i només si, el govern català "se compromete a respetar la lengua y las señas de identidad del pueblo valenciano...". Tot això ho dia en castellà. De manera que vaig anar al meu televisor, que en tinc un, i vaig anar passant cadenes. Vaig vore que puc sintonitzar TeleMadrid, TeleAndalucía, La CNN en anglés, MTV, AlJazeera també en anglés, i moltes altres. Tot això, gràcies al paquet bàsic del plus, no us aneu a pensar. I em diguí: Vols dir que AlJazeera fa massa cas, de nosaltres? Es preocupa molt, de les "nuestras señas de identidad propia y de la lengua que nos caracteriza?" (la valenciana, dicen.
Crec que no. Que ells, pel que vaig vore, donaven un butlletí de notícies, i triaven les que més els interessaven de tot el Món.
Conclusió primera: Puc vore la tele en castellà, en anglés, en rus (m'oblidava de Russia Today, que també es pot vore en anglés), però no puc vore TV3.
Conclusió segona: Doraemon o Shin Chan en castellà em sonen falsos, com de mentida. I com no m'agraden, no els mire.
Conclusió tercera: M'ha explicat el meu fill que hi ha un programa que et permet baixar-te els programes de la xarxa, de bades, i després vore'ls pel televisor. I he comprovat que és veritat i que funciona!
Per tant,
Algú s'entesta en posar portes al camp quan ja està clar que no serveix per a res. A més, aquest algú sembla que només sap parlar, i no massa bé, una llengua: el castellà. De manera que he decidit millorar el meu anglés. Per si he d'entendre del tot els telenotícies de Russia Today, de la CNN o d'AlJazeera. Més que res, per si em vulneren la idiosincràsia, alguna senya d'identitat o lguna cosa semblant. O, senzillament, per saber què passa, més enllà de les porte del camp. I, certament, és sorprenent que poc interessem a la resta del Món. Em fa l'efecte que Espanya és molt important. Molt. Però quasi exclussivament per als espanyols. I per a les seues senyes d'identitat.

dissabte, 17 de desembre del 2011

L' ARRIBADA.

L'arribada del Poema a Joan Baptista Basset i Ramos

                                                                                   Lletra: Josep Usó i Manyanós.
                                                                                   Música: Vicenç Salvador Torres Guerola.



                General:             Valencians, escolteu-me.
                                               Aires de glòria
                                               bufaran amb força
                                               navegant  a  tot vent.
                                               Junts,  vencerem qui
                                               esclaus ens vol.
                                               Homes!  Dones!
                                               Jordi  era príncep
                                               a  Barcelona.
                                               Port meu Mallorca.
                                               Mar al front.
                                               Vos demane fúria,
                                               vilatans.
                                               Guanyarem  qui  menysté;  qui
                                               furs ni llei jura.
                                               Car pagarà menystenir-vos.
                                               Amunt i fora !
                Mariner:            Bé sabeu general  que
                                               us seguirem;
                                               som valencians dels furs fidels.
                                               Tots amb vos serem.

                General:             Endavant, valents meus.
                                               Combatrem i
                                               València, la capital,
                                               guanyarem per l’arxiduc.
                                               Anem-hi  tots.
                                               Força, maulets valencians!
               
                Cor:                      Força, maulets valencians!                         (Tots a l’uníson)
               
                General:             Camperols, ciutadans,
                                               Dènia comença
                                               a lluitar,
                                               fins València
                                               deslliurar del borbó.

      Dones o tiples:         Vents de victòria.

                    General:         Endavant! Vencereu del cert.

                                               Camperols, ciutadans...


                                               Coratge i valor!
                                               Ànim,  valor!

       General i Poble:     Força, maulets valencians!

Diàleg dones de la costa:

            Sense homes restarem  des  d’ara.
                                               Fills, germans, marits i els pares
                                               lluitaran, sí.
                                               Amb Basset.
                                               Tornaran sencers, justos vencedors.
                                           
Ànimes:                             Tots lluitarem pels nostres furs!

General:                            Coratge i valor! Anem cap allà!
Cor:                                      Força, maulets valencians!

General:                             Endavant!  Guanyareu del cert.

                                               Vostra terra tindre prop
                                               del mar i el blau cel.
                                               Homes!  Joves!
                                               Cap endavant!

Dones i                        
tiples:                                  General, General, amb vós
                                               lluitaran tots amb cor.

                                               Vencerem botiflers que ens
                                               volen esclaus seus.
                                               Homes! Dones!, contra  l’enemic  tots.

Mariner:                            General, a València,
                                               marxem -hi,
                                               nostra
                                               terra,
                                               defensarem.
General:                             Camperols, ciutadans...

                                               Combatrem i
                                               València,
                                               nostra serà.
                                              
Cor:                                      Força, maulets valencians!

General:                             Endavant!  Tots sou jo.
                                               No temeu; a València hi vaig.

Cor:                                      Força, maulets valencians!

General:                             Camperols, ciutadans...


General i dones:             Endavant!
                                               Amb el cor!
                                               Amb el cel!
                                               I raó!  

Dones i tiples:                  Per nostres fills!
                                               Per nostre pa!
                                               Teniu la  força.
                                               Raó de pes.
                                               Marxeu a vèncer.

VALÈNCIA

València del Poema a Joan Baptista Basset i Ramos

                                       

                       
            Durada: 7’22 minuts.                                           Lletra: Josep Usó i Manyanós.
            Música:  3’40 minuts (Introducció).                  Música: Vicenç Salvador Torres Guerola.
           

            Dona:         Atxes, torxes i focs                           (Soprano Lírica o tiple).
                               trenquen la foscor.
                               A València
            Home:       dia es fa la nit.                                  (Baix).
                               Ja  Basset  és ací.
                               Son  campanes; què passa ?
            Dona:         Toquen glòria.                                 (Soprano lírica o tiple).
                               Ja és arribat !                                  (Contralt).
            Dones i H.: Glòria.                                             (Sopranos i tenors).
            Homes i D: Nobles, bisbes, mestres, peons...    (baix i contralt).
            Dona:         Heroi,  d’Alboraia  fill.                     (Soprano...).
            Home:        Cantem amb joia al salvador.        (baix).
                                Cors i timbals, oïm per arreu.        ( i contralt).
            Homes:       Anuncien joia i enardiment.           (Tenor).
            Homes:       Glòria maulets defensors dels furs (baix).
                                a València siau benvinguts.
                                Basset al capdavant.
                                Als botiflers,  derrotarem.                (baix i tenor).
                                Vingut de Dènia per defensar:
            Cor:             València i als valencians.                 (Tots a l’uníson).
                                Fogueres i teies en plena nit
                                mostren el groc joiós.
                                València aclama al salvador.
                                Als enemics de la pàtria,
                                vencerem demà.
                                Maulets !
            Homes:       Amb Basset al capdavant.                (Baix).
                                Enardiment !
      Homes i Dones:I força !                                            (Baix i contralt).
            Homes:       Força, maulets !                               (Tenor).
                                Joan Baptista és el nom.
            Homes:       Som els maulets.                               (Baix).
            Cor:             Amb les nostres forces.                     (Tots a l’uníson).
                                Amb els nostres homes.
                                Sense cap recança.
                                I amb el nostre heroi.
                                Fugiu, botiflers; no tindreu
                                qui us ajude aquí mai més.
            Dones:        És ell, mireu-lo.                                  (Soprano...).
                                És  el General !
           
            Cor:             Ens duràs fins la victòria final.          (Tots a l’uníson).
                                València,
                                amb Basset vencerem.
                                Atxes, torxes,
                                encenem la nostra nit.
                                Pels furs lluitarem.

                                Amb joia
                                lluitarem,
                                vencerem.
                                Atxes, torxes,
                                encenem la nostra nit.
                                Pels furs lluitarem.

LA MUIXERANGA.

La Muixeranga del Poema a Joan Baptista Basset i Ramos

Lletra : Josep Usó i Manyanós.

Música: Vicenç Salvador Torres Guerola.

               

Xiquet:                                   Nosaltres, vosaltres,
                                               que sou   com la mar.   
                                               Vosaltres, nosaltres,
                                               terral dolç, no llevant.

 Música:                                                                                                                                  minut 0’22


Dones:                                   Olot, Lluc, Ontinyent                                                              minut 1’17
                                               es mantindran.
                                               Les quatre barres
                                               solcaran mars blaus
                                               amb honor.
                                               Invasors
                                               sempre han vingut
                                               de l’erm,
                                               del nord
                                               o la mar.
                                               Els vencerem
                                               amb la falç.

Música:                                                                                                                                   minut 1’38

Homes:                                  Pirates, ber(e)bers i romans                                                   minut 2’17
                                               vingueren per creuar i  anar
                                               contra gent d’ací
                                               els francs del Nord
                                               cartaginesos, grecs, fenicis són.

                                               Homes i dones treballem.
                                               En pau pels fills i  camps guardar.
                                               Sempre hi ha qui
                                               ens vol molt mal.
                                               Vila-real, Quart, Xàtiva cremats.

                                              
                                               Tresors: la parla,
                                               l’escriptura,
                                               la cançó.
                                               Ningú podrà
                                               treure’ns dret de llei,
                                               raonar, pensar
                                               Cridem valents,
                                               parlem
                                               ben fort,
                                               ben alt.

                                              
                                              
                                               Cultura nostra
                                               ens uneix i agermana
                                               Ningú podrà
                                               Sotmetre’ns al seu
                                               dictat penós.
                                               Amb males arts
                                               ho estan provant.


Dones:                                    Elx, Montserrat, fiteres són                                                      minut 3’35
                                               Morella, Otos, Alaró.
                                               Formentera, Vic germans
                                               d’Alcoi.
                                               Dels opressors enveja són.

                                               I  la constància
                                               resistir ens ha permés
                                               Ningú podrà
                                               Sègles, anys, fins
                                                l’infinit serem
                                               És l’esperit d’Algemesí.

Dones i homes:                       Tresors la parla,
                                               l’escriptura,
                                               la cançó.
                                               Ningú podrà
                                               treure’ns dret
                                               de llei
                                               raonar, pensar
                                               Cridem valents
                                               ben fort,
                                               ben alt.

Dones:                                   Terra aspra i dura,                                                                      minut 4’33
                                               l’estimem tant...
                                               Erma i fèrtil
                                               vora mar.
                                               Vell i dolç país
                                               llarg i petit
                                               il·luminat
                                               pel blau del cel.

Dones i homes:                      Germans, germanes                                                                minut 4’53
                                               cridarem junts
                                               rauxa,  joia!
                                               Nostre sentir.
                                               Mai deixar que el mal
                                               vingut de lluny
                                               ofegue nostra llibertat.


Música:                                                                                                                                   minut 5’10

Dones i homes:                     Coets, fogueres són identitat                                             minut 5’22
                                               Muixeranga marxa triomfal
                                               Llotges, cànem vi
                                               riquesa són
                                               perquè nosaltres
                                               subsistim.

Dones:                                
                                               Hereus de tots.
                                               Som d’un país
                                               eixut i tendre
                                               Plorem, riem.
                                               Som poble rebel
                                               amant de pau,
                                               amb viatger
                                               que està de pas. 

                                               Fills barretjats
                                               Som d’un país
                                               polit, feréstec.
                                               Cantem, plorem.
                                               Som poble fidel
                                               Si vens de pas
                                               El nostre cel
                                               no oblidaràs.

                                               Mai no serem anihilats
                                               nostra parla és
                                               qui ens uneix, germans.
                                               Monts, mar, cel  i  sol
                                               som com un clan
                                               de Perpinyà
                                               fins Guardamar.

                                               Germans, germanes
                                               cridarem junts
                                               rauxa i  joia !
                                               Nostre sentir
                                               Mai deixar que el mal
                                               vingut de lluny
                                               ofegue
                                               nostra llibertat.
                                              
                                               Mai no serem anorreats
                                               nostra parla és
                                               qui ens uneix, germans.
                                               Monts, mar, cel i sol
                                               família tots
                                               Serra Mariola i
                                               Es Vedrà.

                                               Hereus de tots.
                                               Som d’un país
                                               eixut i tendre
                                               Plorem, riem.
                                               Som poble rebel
                                               amant de pau,
                                               amb viatger
                                               que està de pas.



                                               Germans, germanes
                                               cridarem junts
                                               rauxa i joia !
                                               Nostre sentir.
                                               Mai deixar que el mal
                                               vingut de lluny
                                               ofegue
                                               nostra llibertat.