dijous, 26 de febrer del 2015

La que ens faltava!

thumb_474__4 
Aquest darrer diumenge es va fer la Crida (que molts mitjans s'entesten en anomenar la Cridà) a les festes falleres. D'aquest acte, ha quedat tot en una anècdota amb l'excepció del memorable discurs de la encara batllessa de València, la inimitable (ara s'ha vist clar que imitar-la és impossible) Rita Barberà. D'aquest discurs s'ha dit segurament tot el que es podia dir i més encara. Hi ha un menyspreu al Valencià (que és el català que es parla al País Valencià) absolut. I una manca de coherència que no es pot creure si no s'ha vist abans el vídeo.
De seguida, xarxes socials, mitjans de tota mena se n'han fet ressò. Fins i tot Libertad Digital!
Però a mi em sembla més escandalós el discurs demanant disculpes d'aquesta dona. No només perquè les demana en Castellà. Això, venint d'ella que tots sabem que se'n fot del Català i que ni el parla ni l'entén ni li interessa, seria el menys important. No. Em fa més mal és que tampoc no sap parlar Castellà amb una mínima correcció (parla manxec, amb aquelles terminacions dels participis en -ao, “m'he quedao en blanco”) i tampoc amb gaire coherència.
I, amb tot, això no és el pitjor, al meu parer. Ja no és que no sàpiga parlar bé cap llengua. Cap ni una. És que, a més a més, ella demana disculpes a la seua manera i considera que el “tema ya está zanjao”. Que vol dir que ella pensa, si d'això se'n pot dir pensar, que està per damunt del bé i del mal. Assumeix totes les crítiques, diu més endavant. Però no arriba a ser conscient que més enllà de demanar disculpes, quan un càrrec públic posa la pota fins on ella ho ha fet, assumeix la responsabilitat. I, com a mínim, presenta la dimissió.
Però això no val per a ella, que va tindre “un mal dia” després de vint-i-quatre anys de grans discursos en grans escenaris, i places de bous, etc., etc.
El problema rau en que es pensa que és batllessa de València per la gràcia de Déu.
Aquest personatge i altres com ella, com ara el mateix president Fabra són els mateixos que impulsen aquell desficaci que es dirà “ley de las señas de identidad del pueblo valenciano” (que serà en castellà perquè en valencià són analfabets) i que dóna per fet que personatges amb aquest bagatge cultural tan immens són els qui ens han de dir què hem de fer i què no hem de fer. Quines coses són genuïnament valencianes i quines no ho són. Ells.
I aquests són els que han de defensar la llengua. Uns individus que no en dominen cap.
Cavallers. Des d'aquest final de febrer, em pregunte com pot haver arribat València a tindre a una dona com aquesta vint-i-quatre anys de batllessa i no haver-se enfonsat del tot. O com podem haver suportat tants i tants anys de desgoverns valencians, primer amb aquell president Lerma que mai va arribar a treballar en res que no fóra ser President de la Generalitat, que continuà amb un subjecte com Eduardo Zaplana, que començà en política per a forrar-se i acabà de conseller a Telefónica, va seguir amb el somrient Francisco Camps (que ja només falta que també acabe a la presó per corrupte com sembla que ho faran quasi tots els membres del seu govern) i acaba amb aquest Alberto Fabra que, per no voler-lo, ni el volen de candidat els del seu propi partit.
Doncs bé. Els valencians hem sobreviscut a tot aquest túnel fosc llarg i terrible. Com ho hem fet a aquell altre túnel, el del metro on no hi havia els sistemes de frenada que van dur a la mort a quaranta-tres valencians i que encara no ha acabat de trobar cap culpable.
Si hem superat el desastre del Cabanyal, de l'Horta, de la Ciudad de la Luz, de Terra Mítica, de la Ciudad de las Artes y las Ciencias, al desmantellament de l'Institut d'Investigació Príncipe Felipe, a les retallades brutals en Educació, Sanitat, Dependència. O en infraestructures, que tenim les mateixes que teníem fa deu anys. (de profit, vull dir. De les altres, des d'aeroports fins a trolley-busos amb pretensions).
Si ja no tenim ni un sol mitjà públic de comunicació en català perquè ens els han llevat tots. Ni un, n'han deixat.
Si hem aconseguit superar vius unes taxes d'atur que fan feredat, un empobriment generalitzat que ens deixa com a regió pobra però que es veu obligada a continuar finançant a un estat rapinyaire.
Si ens veiem obligats a mirar a les forces d'ordre quasi com si ho foren d'ocupació.
Si...
Si hem passat tot això i més i encarem aquest any 2015 amb un somriure il·lusionat al rostre, és perquè som un poble molt més dur del que sembla. I perquè tenim clar que el canvi de veritat és a tocar.
I ara, gràcies a la impagable Rita Barberà, els únics que els quedaven, el món faller, han vist que l'únic que els interessava a tota aquesta colla era aprofitar-se'n. Fer-los creure que eren importants. Al llarg de molts anys, massa, havien segrestat també la festa de les falles. Una festa que només volien com a aparador per a exhibir-se ells, com si fóren els grans prohoms del País.
Afortunadament, en un minut escàs, ella va quedar, representant a tots els de la seua colla, com el que és en realitat. Una ignorant prepotent. Però amb data de caducitat. Al maig d'enguany.